Un cop arribat al monestir a les 14h del migdia, s’agafa forces amb una gran dosis de carbohidrats. En acabat de fer algunes fotografíes de l’entorn, als volts de les 15.30h es comença a tirar cami avall seguint unes senyalitzacions direccio Nord.
Despres de seguir 3 hores el mateix cami, el terreny comença a descendir amb una forta pendent dirigint-se al Coll d’Eres. Aquest Coll es una gran bifurcacio on et pots dirigir a: Sant Llorenç Savall pel GR-5, al cim del Montcau( 1052m ) o be, al Coll d’Estenalles, on s’hi pot accedir amb cotxe per la carretera BV-1221.
El dia s’anava apagant mentre que la nit, resorgia per l’Oest. Era hora d’anar tirant pel GR-5 fins arribar a una senyalitzacio que em duia fins el meu objectiu, la Cova Simanya. Vaig agafar el primer trencall cap a l’esquerra i em va portar a aquesta maravellosa cova.
Es una cova que la trobo previlegiada ja que, desde el seu interior te una magnifica panorámica de la Vall d’Horta. Tots sentim parlar de coves i realment, no li donem gaire importancia, pero quan estas dins d’aquesta, te’n a dones que es espectacular estar-hi dins. 
Ara es hora d’aixecar-se, fer-se el sac, recollir-ho tot, i deixar pasar a un grup de persones que venien a visitar la cova. Despres d’estar tancat 8 hores dormint dins les arrels del Montcau, toca esmorzar. A les 9.30h del mati vaig començar a caminar altre cop fins la bifurcacio del GR-5 i un cop alla es segueix direccio NO per la Canal del Llor pel mateix GR. Arribat a baix de la Canal, ens trobem la Font del Llor, on hi raja un bon tou d’aigua. Aleshores, s’ha de seguir GR direccio Oest fins arribar a Sant Llorenç Savall, tot passant per el Marquet de les Roques, una gran comuna “hippi” dins el mateix Parc de Sant Llorenç Savall i l’Obac. Un cop arribat a Sant Llorenç toca esperar un bus que ens porta a Sabadell, on despres s’agafa el tren de tornada a Barcelona.
I aquesta es la primera crónica d’aquest blog, espero que us agradi i estigueu pendents de les properes.
Salut i a caminar!
