diumenge, 14 de novembre del 2010
divendres, 5 de novembre del 2010
Troben al carrer els documents del pla de seguretat per a la visita del papa
Les forces de seguretat de l'Estat han perdut un dossier d'onze pàgines amb informació confidencial sobre part del dispositiu policial previst per la visita del papa. Un ciutadà ho va trobat escampat pel terra, trepitjat pels peatons, aquest dimarts a la nit, mentre passava el gos per la Via Augusta de Barcelona, entre Travessera de Gràcia i el carrer Antúnez.Aquests documents han arribat a la redacció de RAC1, qui ha difós aquest divendres la notícia.
Segons han informat, en aquest dossier apareixen diferents documents. Entre ells, un llistat amb 21 noms, números de telèfon, mòbils i particulars, i adreces de correu electrònic d'alts càrrecs dels cossos de seguretat. Per exemple: dos membres del gabinet de coordinació de la Secretaria d'Estat de Seguretat, un assessor de seguretat de la delegació del govern espanyol a Catalunya, tres comissaris de la policia espanyola, tres alts càrrecs del Ministeri de Defensa, dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia Urbana, entre d'altres.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Nova publicitat als autobusos de Barcelona
L'he vista avui en un bus, a Barcelona. Era exactament així:
El més divertit és que la nit del 28-N tots els vots "no independentistes" al PSOE i "independentistes" a Esquerra esdevindran màgicament... vots que legitimen el tripartit.
Lamentable...
El més divertit és que la nit del 28-N tots els vots "no independentistes" al PSOE i "independentistes" a Esquerra esdevindran màgicament... vots que legitimen el tripartit.
Lamentable...
dimarts, 2 de novembre del 2010
Lip dub per la independència
El passat 24 d'octubre del 2010 a Vic, es va produïr un esdeveniment digne de veure, el LIP DUB PER LA INDEPENDENCIA.
Molts es preguntareu...Què és un Lib-dub?
Un lipdub o lip dub (“doblatge labial”) és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular. La filmació sol realitzar-se en una sola seqüència, sense talls, en la qual els participants sincronitzen els llavis amb la lletra de la cançó que escolten en un reproductor d’àudio mòbil. Posteriorment, s’edita la gravació resultant incorporant la cançó original com a banda sonora del lipdub.
La cançó escollida va ser La flama, del grup valencià, Obrint Pas. Us deixo aqui el video ja que a mi, em va posar la pell de gallina.
Molts es preguntareu...Què és un Lib-dub?
Un lipdub o lip dub (“doblatge labial”) és un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular. La filmació sol realitzar-se en una sola seqüència, sense talls, en la qual els participants sincronitzen els llavis amb la lletra de la cançó que escolten en un reproductor d’àudio mòbil. Posteriorment, s’edita la gravació resultant incorporant la cançó original com a banda sonora del lipdub.
La cançó escollida va ser La flama, del grup valencià, Obrint Pas. Us deixo aqui el video ja que a mi, em va posar la pell de gallina.
dimecres, 26 de maig del 2010
22 de maig de 2010, Can Llepafils, Margalef
El sol empastifa el cel de rajos ultraviolats mentre nosaltres, encara dormim. Ens despertem a les a les nou del mati per esmorzar i sortir cap a Margalef a les deu en punt. Entre “pitos i flautas”, finalment sortim a les 11h. Arribem a les 12h al mateix sector d’ahir, Can Llepafils.
Vam decidir canviar una mica de zones de vies, a l’oest. Primer de tot, vam desfer tot el campament gitano a una petita bauma on tot el dia hi tocava el sol. Tot seguit vam anar obrint un 5è, la Pampa mix. És una via on h ha pocs dits.
El primer tram es pot fer sense dificultat ja que hi ha bastantes repises. A mida que vas pujant, et preguntes, on están els dits per posar les mans? Hi son, pero requereix un minim de força per pujar la via.
En acabar la via, ens vam jalar el nostre dinar, entrepans d’embotit. Després de dinar, vam estar mirant les diferents vies lliures i totes estaven ocupades. Al ser dissabte, vam trova una gran diferencia de gent respecte ahir.
Aleshores vam tornar a la nostra zona del sector preferida, on tots els components del grup, vam aprendre a obrir una via. Estavem molt satisfets de la nostra ressenya ja que mai haviem obert una via. Allà vam estar fent maniobres de descens amb el reverso i el shunt on ho vam assolir amb el nostre “professor particular” Guillem Estruch.
Després de tot això, s’ens va fer tard i ja vam començar a recollir-ho tot ja que sino ens enxampava la nit.
I aixo és el nostre segon dia a la zona septentrional del priorat, a Margalef.
Vam decidir canviar una mica de zones de vies, a l’oest. Primer de tot, vam desfer tot el campament gitano a una petita bauma on tot el dia hi tocava el sol. Tot seguit vam anar obrint un 5è, la Pampa mix. És una via on h ha pocs dits.
El primer tram es pot fer sense dificultat ja que hi ha bastantes repises. A mida que vas pujant, et preguntes, on están els dits per posar les mans? Hi son, pero requereix un minim de força per pujar la via.
En acabar la via, ens vam jalar el nostre dinar, entrepans d’embotit. Després de dinar, vam estar mirant les diferents vies lliures i totes estaven ocupades. Al ser dissabte, vam trova una gran diferencia de gent respecte ahir.
Aleshores vam tornar a la nostra zona del sector preferida, on tots els components del grup, vam aprendre a obrir una via. Estavem molt satisfets de la nostra ressenya ja que mai haviem obert una via. Allà vam estar fent maniobres de descens amb el reverso i el shunt on ho vam assolir amb el nostre “professor particular” Guillem Estruch.
Després de tot això, s’ens va fer tard i ja vam començar a recollir-ho tot ja que sino ens enxampava la nit.I aixo és el nostre segon dia a la zona septentrional del priorat, a Margalef.
Esperem que us agradin les nostres croniques de'aquesta estada!
Miki, Guillem i Alejandro
22 de maig de 2010, Can Llepafils.
dimarts, 25 de maig del 2010
21 de maig de 2010, Can Llepafils, Margalef
Despres de dormir les nostres 8 hores, l’endemà ens aixequem per anar cap a Margalef. A mida que ens anavem apropant cap als sectors, els nostre cos segregava cada cop mes adrenalina.
Despres de fer unes quantes voltes, acabem finalment fins al nostre sector, Can Llepafils. Can Llepafils es el sector de vies d’escalada que es troba a sobre del famos Laboratori de Margalef.
Les vies de Can Llepafils es caracteritzen per ser vies, bastant asequibles per nivells d’iniciació a l’escalada. Podem trovar vies desde 3ers fins a 6b.
Va ser un dia curt; vam arribar sobre les 12 del migdia i fins les 16h escalant sense parar fent, això si, la parada del migdia per dinar.
Era un primer dia de “prova” ja que, no teniem ni idea d’on estavem ficats. Era el primer dia dels nostres tres dies intensius d’escalada esportiva.
Despres de fer unes quantes voltes, acabem finalment fins al nostre sector, Can Llepafils. Can Llepafils es el sector de vies d’escalada que es troba a sobre del famos Laboratori de Margalef.
Era un dia bastant tranquil, asolejat, i amb ningu als voltants. Tot just vam arribar al sector, ens vam colar a les primeres vies que vam trovar amb ombra.
Primer vam assolir la Passagana, un 4rt+ bastant asequible per qualsevol persona. És un via sense cap dificultat técnica. No requerix gaire força, ja que té forçes repises per posar bons peus. Tot seguit vam obrir la via del costat, Margalefistan, un 4rt també bastant asequible i també sense cap dificultat. Es un de les vies més fàcils del sector de Can Llepafils i fins i tot, de tots els sectors de Margalef. Al ser una via equipada recentment, tenia una bona sortida i sense dificultat. Margalefistan te bastantes bons mans amb bastants llocs on col•locar bones mans i bons peus.
Va ser un dia curt; vam arribar sobre les 12 del migdia i fins les 16h escalant sense parar fent, això si, la parada del migdia per dinar.
Era un primer dia de “prova” ja que, no teniem ni idea d’on estavem ficats. Era el primer dia dels nostres tres dies intensius d’escalada esportiva.
Doncs això es tota la información sobre el nostre primer dia.
21 de maig de 2010
Miki, Guillem i Alejandro
dimecres, 28 d’abril del 2010
Excursio al Parc Natural de Sant Llorenç Savall i l'Obac
Despres d’agafar un bus de Terrassa a Matadepera i baixar a una parada desertica, no se’t acut, res mes que treure el mapa a les 12 del migdia sota un sol abrasador. Despres de orientarte a una urbanitzacio que en el mapa ni existeix, aconsegueixo agafar el cami rumb al Cavall Bernat. Passat el Cavall, segueixo rumb NO, per la Canal de la Noguera, fins topar-me amb el cami de la Mola. Despres es segueix aquest cami que esta molt ben senyalitzat fins arribar al Monestir de Sant Llorenç de Munt, altrament dit com la Mola(1104m).
Un cop arribat al monestir a les 14h del migdia, s’agafa forces amb una gran dosis de carbohidrats. En acabat de fer algunes fotografíes de l’entorn, als volts de les 15.30h es comença a tirar cami avall seguint unes senyalitzacions direccio Nord.
Despres de seguir 3 hores el mateix cami, el terreny comença a descendir amb una forta pendent dirigint-se al Coll d’Eres. Aquest Coll es una gran bifurcacio on et pots dirigir a: Sant Llorenç Savall pel GR-5, al cim del Montcau( 1052m ) o be, al Coll d’Estenalles, on s’hi pot accedir amb cotxe per la carretera BV-1221.
Un cop arribat al monestir a les 14h del migdia, s’agafa forces amb una gran dosis de carbohidrats. En acabat de fer algunes fotografíes de l’entorn, als volts de les 15.30h es comença a tirar cami avall seguint unes senyalitzacions direccio Nord.
Despres de seguir 3 hores el mateix cami, el terreny comença a descendir amb una forta pendent dirigint-se al Coll d’Eres. Aquest Coll es una gran bifurcacio on et pots dirigir a: Sant Llorenç Savall pel GR-5, al cim del Montcau( 1052m ) o be, al Coll d’Estenalles, on s’hi pot accedir amb cotxe per la carretera BV-1221.
El dia s’anava apagant mentre que la nit, resorgia per l’Oest. Era hora d’anar tirant pel GR-5 fins arribar a una senyalitzacio que em duia fins el meu objectiu, la Cova Simanya. Vaig agafar el primer trencall cap a l’esquerra i em va portar a aquesta maravellosa cova.
Es una cova que la trobo previlegiada ja que, desde el seu interior te una magnifica panorámica de la Vall d’Horta. Tots sentim parlar de coves i realment, no li donem gaire importancia, pero quan estas dins d’aquesta, te’n a dones que es espectacular estar-hi dins. 
Ara es hora d’aixecar-se, fer-se el sac, recollir-ho tot, i deixar pasar a un grup de persones que venien a visitar la cova. Despres d’estar tancat 8 hores dormint dins les arrels del Montcau, toca esmorzar. A les 9.30h del mati vaig començar a caminar altre cop fins la bifurcacio del GR-5 i un cop alla es segueix direccio NO per la Canal del Llor pel mateix GR. Arribat a baix de la Canal, ens trobem la Font del Llor, on hi raja un bon tou d’aigua. Aleshores, s’ha de seguir GR direccio Oest fins arribar a Sant Llorenç Savall, tot passant per el Marquet de les Roques, una gran comuna “hippi” dins el mateix Parc de Sant Llorenç Savall i l’Obac. Un cop arribat a Sant Llorenç toca esperar un bus que ens porta a Sabadell, on despres s’agafa el tren de tornada a Barcelona.
I aquesta es la primera crónica d’aquest blog, espero que us agradi i estigueu pendents de les properes.
Salut i a caminar!
dissabte, 17 d’abril del 2010
Benvinguda
Bé, jo soc en Miquel Benages, conegut per tothom com a Miki. Porto bastant de temps pensant en obrir un blog pero nose amb quin objectiu. Suposo que, arrancar costarà, però, poc a poc, aquest blog s'anirà perfilant cap a un objectiu pràctic.
Actualment estic col·laborant amb un altre blog com a fotògraf.
http://www.terraicel.blogspot.com/
Actualment estic col·laborant amb un altre blog com a fotògraf.
http://www.terraicel.blogspot.com/
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
